1.
cansar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fatigar] cansar, fatigar. Pujar escales cansa la gent gran, subir escaleras cansa a la gente mayor. 2 fig [molestar, avorrir] cansar. No cansis el malalt, no canses al enfermo. v pron 3 cansarse. 4 fig cansarse. Cansar-se de no fer res, cansarse de no hacer nada. [...]
|
2.
ujar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [fatigar, cansar] fatigar, cansar. [...]
|
3.
enfastidir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hastiar, aburrir, cansar. v pron 2 hastiarse, aburrirse, cansarse. [...]
|
4.
fatigar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [causar fatiga] fatigar, cansar. v pron 2 fatigarse, cansarse. [...]
|
5.
embafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una menja o beguda] empalagar. 2 fig [enutjar] empalagar, hartar, fastidiar, cansar. [...]
|
6.
afartar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hartar, atracar, atiborrar. 2 fig hartar, llenar. L'han afartat de cops, le han hartado de golpes. 3 [enfastidir] hartar, fastidiar, hastiar p fr, cansar. v pron 4 hartarse, atracarse, atiborrarse. 5 fig hartarse. Afartar-se de dormir, hartarse de dormir. [...]
|
7.
pudor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 pudor. 2 fig [timidesa, vergonya] pudor, vergüenza f. f 3 [mala olor] mal olor m, peste, hedor m, pestilencia. Això fa molta pudor, esto da muy mal olor. Pudor de fems, peste a estiércol. 4 fer pudor fig [pudir] apestar, fastidiar, molestar, asquear, cansar. Ja em fa pudor de tant sentir a [...]
|
8.
llibre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 libro. 2 [registre] libro. Llibre de caixa, libro de caja. 3 lit [part d'una obra] libro. 4 caure un llibre de les mans fig [cansar, enfastidir] caerse un libro de las manos. 5 deixar els llibres fig i fam [abandonar els estudis] dejar (o ahorcar, o colgar) los libros. 6 llibre d'assortiment [...]
|
9.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la [...]
v tr 1 [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco. 2 [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas. 3 [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco. 4 abs [menjar o beure massa] cargar. 5 [una arma de foc] cargar. 6 [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto. 7 [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago. 8 llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros. v pron 17 [el cel, el temps] cargarse. 18 [pes] cargarse. 19 fig i fam [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme. 20 carregar-se-la pagar el pato. |