FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brillantor d'un objecte brunyit, d'un mineral, d'una gemma. Donar llustre a un mirall, a un moble. Preparació a la qual se sotmet un objecte perquè brilli. Substància que aplicada sobre un objecte li dona brillantor. Llustre per a les sabates. Brillantor, esplendor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són desplaçades en la direcció del moviment de la Terra a conseqüència de la velocitat finita de la llum. Aberració estel·lar. En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum que emanen d'un únic punt. Aberració d'esfericitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d'algú, d'un objecte). L'estany emmirallava els estels. Algú o alguna cosa, reflectir-se en un mirall o en una superfície llisa. Els pins del voltant s'emmirallaven en l'aigua quieta de l'estany. Prendre [...]