Manera que té una persona d'acarar el conflicte en funció de si el seu interès prioritari és la preservació de la relació amb l'altra part o bé la satisfacció dels seus propis interessos. [...]

v tr 1 encarar. 2 [un arma] encarar, apuntar. 3 [dos personas] encarar, acarar. 4 amer [considerar] considerar. v pron 5 encarar-se. Encararse con las dificultades, encarar-se amb les dificultats. 6 [dos personas] encarar-se, enfrontar-se. 7 encararse con uno encarar-se amb algú.  [...]

careo m - acarament m Acció d'acarar. [...]

1 v. tr. acararo encarar. Acarar un testimoni amb l'acusat. afrontaro enfrontar. El jutge els afrontà. oposar contraposar comparar. 2 v. intr. confinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Oposar front a front. acarar enfrontar encarar 2 Resistir a algú sense acovardir-se. plantar cara fer cara desafiar 3 Fer un afront. ofendre. 4 v. intr. Ésser contigu un territori a un altre. fronterejar confinar confrontar termenejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Comparar a expressa una comparació imprecisa, en sentit ampli (el poeta compara la seva aimia a una gasela); comparar amb, en canvi, s'entén d'una comparació estricte (comparar Hitler amb Mussolini). acarar. Acarar la còpia amb l'original. confrontar. Confrontar dues escriptures. posar en [...]

frente por frente davant per davant. 19 hacer frente fer front, afrontar. 20 poner frente a frente [adversarios] posar front a front, afrontar, acarar. 21 ponerse al frente de posar-se al capdavant de.  [...]