21.
embotit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embotir; l'efecte. Budell, bufeta o embolcall sintètic, farcit de carn, generalment de porc, capolada. [...]
|
22.
carnissada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada de carn. [...]
|
23.
encarnat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Color de carn. [...]
|
24.
potaco
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guisat compost de patates, de pebrot, de tomàquet i altres hortalisses, sovint acompanyat de carn, d'espineta, etc. [...]
|
25.
saler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas en què es guarda o se serveix la sal. Taulell en què se sala carn, peix, etc. [...]
|
26.
carnisser carnissera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven carn, especialment de bou, de vedella i de xai. Que es nodreix de carn. Carner2 1. Cruel, sanguinari. Instints carnissers. Que opera amb poca destresa, s'aplica als cirurgians. [...]
carnificació
|
27.
carnatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa. Destrossa, mortaldat, en una batalla, un crim, un accident, etc. [...]
|
28.
carnificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversió en carn. Alteració morbosa que dona als teixits de certs òrgans una consistència de carn. Carnificació del pulmó. [...]
|
29.
carnificar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre consistència de carn. [...]
|
30.
carnussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abundància fastigosa de carn. [...]
|