FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renunciar un càrrec, una promoció, una herència, etc.; l'efecte. Presentar la renúncia d'una promoció. Acceptar la renúncia. La renúncia al tron. Document on consta la renúncia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resisteix a la pressió. Que refusa d'obeir, que s'oposa persistentment. S'han mostrat renitents a acceptar els acords. Que denota oposició persistent a obeir. L'han despatxat a causa del seu comportament renitent. [...]