Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: abstenir o abstindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és abstenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: captenir o captindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és captenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cartenir o cartindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és cartenir.
[...]