51.
arreglar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
l'amanida amb oli i vinagre. 10 ¡ya te arreglaré! ja t'arranjaré, jo!v pron 11 [apañarse] arreglar-se, arranjar-se. Ya son mayores para arreglarse solos, ja són prou grans per a arreglar-se sols. 12 [resolver] resoldre tr, solucionar tr, sortir-se'n. Si se arreglan mis asuntos, me compraré un coche [...]
|
52.
tanto 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, alerta. 6 en tanto (o en tanto que) [mientras] mentre (o mentre que). 7 en tanto (o en tanto que) fins que. No te muevas en tanto que yo no venga, no et moguis fins que jo no vingui. 8 entre tanto [mientras] mentre. 9 entre tanto [mientras tanto] mentrestant. 10 ni tanto así ni un bri (o engruna, o pèl). [...]
|
53.
entender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
director. 15 [relación amorosa] entendre's. 16 ¡allá se las entienda! ja s'ho farà!17 cada uno se entiende (o ya me entiendo) jo ja m'entenc. 18 entendérselas con arreglar-se amb, compondre-s'ho (o compondre-se-les) amb. [...]
|
54.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amb el frec. 5 [modo] amb. Con mucho gusto, amb molt de gust. 6 [queja] tant. No me lo ha comunicado... ¡Con lo contenta que yo estaba!, no m'ho ha fet saber... tant contenta que jo estava!7 [con un infinitivo] amb (o només) que [verb en subjuntiu, o sense traducció i verb en gerundi]. Con abrir la [...]
|
55.
jugar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reglas] jugar. Jugar a las cartas, a las canicas, al escondite, jugar a cartes, a bales, a fet i amagar (o a fet). Jugar al ajedrez, al tenis, al fútbol, jugar als escacs, al (o a) tennis, al (o a) futbol. 6 [intervenir] jugar. Ahora juego yo, ara jugo jo. 7 [a juegos de azar] jugar. Jugar a la lotería [...]
|
56.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
menys servicial dels germans. 5 al (o a lo, o por lo, o cuando) menos almenys, ben bé. Al menos hay un kilo, ben bé n'hi ha un quilo. 6 al (o a lo, o por lo, o cuando) menos almenys, si més no. Han venido todos, al menos que yo sepa, han vingut tots, si més no que jo ho sàpiga. 7 a menos de llevat (o [...]
|
57.
gente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la gente fam que rigui la gent i que jo vagi calent. 9 gente armada (o de armas) gent de guerra. 10 gente baja gentalla, gentussa, gent del baix poble (o de la pitjor mena). 11 gente bien gent de casa bona, gent d'upa. 12 gente de bien gent de bé. 13 gente de cuidado gent de la briva, purrialla [...]
|
58.
tocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 6 [metal precioso] tocar. 7 [llegar el turno] tocar. Ahora te toca a ti hacer la guardia, ara et toca a tu de fer la guàrdia. 8 [en un reparto] tocar. 9 tocar, remenar. Yo no he tocado tus papeles, jo no he tocat els teus papers. 10 tocar. Yendo por la autopista, no se tocan los pueblos de la costa [...]
|
59.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. ![]() |
60.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Me dijo que no, a lo que yo respondí..., em va dir que no, a la qual cosa jo vaig respondre...6 al que, a la que [personas] a qui, al qual, a la qual. El individuo al que os referís, l'individu a qui (o al qual) us referiu. 7 al que, a la que [cosas] al qual, a la qual. La casa a la que os referís [...]
|