FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscriure la data (en un document, una carta, etc.). Oblidar-se de datar la carta. Determinar la data o temps en què ha estat feta o ha passat (una cosa). Aquestes peces de ceràmica no s'han pogut datar. Existir des d'una certa data. La nostra amistat data de l'altre any. a datar de Des [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part final d'un document, on consten la data, els noms i la signatura dels atorgadors i dels testimonis i que, eventualment, conté també el segell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compartiment d'una caixa d'impremta. Lloc d'un rellotge marcador on és introduïda la fitxa per tal d'imprimir-hi l'hora i la data. Espai emmarcat, situat a la part inferior d'un dibuix, on figuren el nom de l'objecte dibuixat, l'escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de datar; l'efecte. Fórmula al final o al començament del text d'un document en què consta la data. Fixació de la data d'origen d'una mostra arqueològica o geològica. [...]
