FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta separacions, que es compon de parts separades. Funció discreta. Quantitat discreta. Que es capté amb discreció. Mostrar-se discret en l'ús que fa de la nostra autorització. És molt discreta: no temis que digui mai res del que li has confiat. Que denota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adapta o permet adaptar. Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral. Peça que, aplicada a un aparell, un dispositiu, etc., permet d'acoblar-hi altres peces. [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que avança, que es desenvolupa, per graus. Moviment progressiu. Esforç progressiu. Impost progressiu. Que expressa una situació que s'està esdevenint. Aspecte progressiu. [...]