FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície descrita per la revolució d'una circumferència al voltant d'una recta situada en el seu pla i exterior a ella. Motllura grossa convexa i semicircular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envermellir 2. La llàstima d'ella mateixa l'enrojolà. S'enrojola de satisfacció. La cara se li ha enrojolat de vergonya. La marqueseta ha enrojolat i ha somrigut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el tronc configurat de tal o tal manera. Ésser una dona ben cossada. Que porta el vestit ben ajustat al cos. Ella sempre va ben cossada, mal cossada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna cosa) d'allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. Estava tan poc enganxada, que s'ha desprès ella sola. Desapropiar-se 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella. [...]
