FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància lliure de proteïnes, gairebé sempre d'un pes molecular baix, inferior a 1.000, que pot reaccionar amb un anticòs però no pot, ella sola, produir una resposta immunitària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup artístic francès del final del segle xix, derivat del simbolisme, que potencià el valor de la pintura en ella mateixa abans que el del seu contingut. Profeta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l'anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació o reinterpretació de la matèria de la llengua segons determinats models d'ella mateixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és objecte de predilecció. Llibre preferit. Autor preferit. El meu plat preferit és l'arròs a la cassola. Quina és la teva novel·la preferida? Ella era la preferida de la mare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). Amb el seu posat empeltava tristesa a tots els que l'envoltaven. Convivint amb ella, s'ha empeltat del gust per la música clàssica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les compostes, tota ella espinosa, de tija dreta, alada i cotonosa, de fulles tomentoses i de capítols grossos, amb les flors purpúries, pròpia d'indrets ruderals (Onopordum acanthium). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar aire amb el nas per sentir l'olor (d'una cosa). Olorar una rosa. Descobrir per algun indici (una cosa oculta). Que ella hi tenia part, ja ho havia olorat, jo! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una altura considerable. Salten alt. Ella salta més alt que tu. En veu alta. No parlis tan alt, que el despertaràs. Per sobre de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt alt. [...]
