FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep una herència o part d'ella per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal. Ell serà el nostre hereu. Instituir hereu, fer hereu, algú. Hereu d'un nom respectable. hereu abintestat Hereu legítim. hereu beneficiari Hereu a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, igualment, en el mateix grau, talment. Ell és tan ric com tu. Tu no hauràs de fer un esforç tan gran com jo. Ella no estava tan neguitosa com tu. No cridis tan fort. No vagis tan de pressa. Parles tan baix, que no et [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, topar, especialment d'una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. Fer gràcia pels seus acudits, les seves [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de la persona completament dominada per un sentiment intens d'admiració, de gaudi, que li lleva per un moment la consciència d'ella mateixa. Estadi elevat de vida mística, en què les funcions psicològiques normals són substituïdes per vivències més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici, sentència d'àrbitre. Ho deixareu a l'arbitri d'ella. arbitri judicial Facultat dels jutges i dels tribunals per interpretar la llei dins uns límits més o menys amplis, especialment en casos omesos o no clarament expressats per aquesta. Exacció, normalment municipal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep o s'arroga el dret de concentrar en ella tots els poders. A l'antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d'una autoritat absoluta. Funcionari de cancelleria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copsar parant la mà o un mocador, el davantal, una borrassa, etc., (alguna cosa que cau, que ens tiren). Ell, enfilat a l'arbre, li tirava la fruita que collia, i ella la tomava parant el davantal. Tira'm la pilota: a veure si la tomo. No vam trobar cap aixopluc, i no vam tenir altre remei que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa pesat per excés d'amabilitat, per massa sociable. Quin home més apegalós! No para de voler-te ajudar. Herba perenne de la família de les rubiàcies, tota ella aspra i enganxosa, de fulles aparentment verticil·lades, flors petites, blanquinoses o verdoses, en [...]
