Resultats de la cerca frase exacta: 243

81. esmorteir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d'un cop. Esmorteir l'esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts. Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor. Amortitzar 2 1 . Esmorteir un deute.  [...]
82. liquidació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinació del passiu i de l'actiu d'una casa de comerç, d'una corporació, d'una empresa, que plega, dels deutes i crèdits mutus de dos negociants, etc. Arranjament final de comptes. Pagament d'un deute. Venda a la menuda amb gran rebaixa de preus que fa una casa [...]
83. reconèixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern. Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim. reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute. reconèixer un favor Agrair-lo.  [...]
84. trampa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per anar diferint o eludir el pagament d'un deute, el compliment d'un tracte, etc. Mitjà il·lícit de guanyar en el joc. Guanyar fent trampes. Truc emprat en els jocs de mans que ha de passar inapercebut de l'espectador. Circuit, dispositiu, etc., destinat a absorbir o desviar una [...]
85. gep
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consisteix a tirar-se amb força una pilota a l'esquena els uns als altres. Deute que hom no sap com pagar, crèdit que no pot cobrar.  [...]
86. definir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir fi, anar a parar o a acabar a tal o tal punt. Aquest camí defineix en el prat que hi ha més avall. Anar disminuint d'amplària, de gruix, etc., fins a esdevenir nul. Posar fi (a alguna cosa). Pagar el que resta a satisfer (d'un compte, d'un deute). Manifestar obertament la [...]
87. imputació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària. imputació de pagaments Aplicació d'un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor.  [...]
88. principal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'una secció. Pis més baix d'una casa just abans del que s'anomena primer o, si hi ha entresol, el que, pujant, ve després de l'entresol. Flautat 1 . Capital d'una obligació, d'un deute o cens.  [...]
89. extingir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que cessi (el foc, la llum). Extingir o apagar un incendi. Un volcà que s'ha extingit. El foc s'extingí de seguida. Fer cessar de viure, de subsistir. Una raça, una espècie que s'extingeix. Anul·lar, fer cessar. Extingir la set, l'ardor de la febre. Extingir un deute [...]
90. obligació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc. La meva obligació és de tornar-li el que m'ha deixat. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d'un funcionari, d'un mestre [...]
Pàgines  9 / 25 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>