Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.
Aquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (aoen), o bé sense preposició. Per exemple:
En els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent oa la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
'havien complert.
Cal assenyalar un dia per a la reunió de zona.
Hi comparegueren tots el dia assenyalat.
El verb senyalar significa 'fer o posar un senyal en una cosa', per exemple: Cal senyalar la roba que la nena s'endurà de colònies. També significa 'fer una ferida que deixi un senyal a algú', per [...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú oa alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'. Aquests dos verbs poden portar, a part del complement directe, un complement predicatiu que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:
Han [...]
En català, els adverbis que expressen els significats de 'no més de', 'no altre que' o 'únicament', són solament o sols, i no solsament o solzament (encreuament de sols i solament). Per exemple:
Sols/solament fa una setmana que treballa a l'empresa. ('no més de')
Li va trucar solament/sols per [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]