El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
banda, generalment es fa servir l'adjectiu bon, bona anteposat a un nom que designa un període de temps o un esdeveniment com a fórmula de felicitació: bon dia, bon viatge, bon cap de setmana, bona Pasqua, bon Sant Jordi, bona Diada; toti que en algun cas també s'ha fixat l'expressió amb l'adjectiu [...]
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.
En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
Les formes doblegar-se i plegar-se tenen significats diferents.
Els significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels [...]
Fitxa
7601/1Darrera versió: 10.02.2016
Títol
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Resposta
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.