1.
arrapar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
|
2.
arrapar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
arrapar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [arrabassar] arrebatar. 2 [en un èxtasi] arrobar, arrebatar. 3 [esgarrapar] arañar, rasguñar. v pron 4 [aferrar-se] agarrarse. S'arrapava a mi per no caure, se agarraba a mí para no caerse. [...]
|
4.
arrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aferrar emportar-se. 2 esgarrapar. 3 (arrapar-sepron.) enrinxar-se(una planta enfiladissa) agafar-se. Ant. Desarrapar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
arrapament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrapar o d'arrapar-se. Estat de l'ànima transportada per l'admiració, l'entusiasme, etc. [...]
|
6.
esgarrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
urparo urpir urpejar unglaro unglejar esgratinyar, esgarrapar lleugerament. arpar arrapar garfinyar esgardissar esgarrinxar esgatinyar-seo esgatifinyar-se, esgarrapar-se en una baralla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
extasiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
emportar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 treure(->) llevar(->) endur-se emmenar arrossegar cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava. arrabassar arrapar(esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort). erosionar, endur-se terres, l'aigua. garfullar, íd. 2 [...]
|
9.
prendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 agafar(->) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar [...]
1 agafar (→) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar, rapir o arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la. extorquir, prendre a algú una cosa abusant del poder. desproveir despullar. El van despullar de tots els seus béns. desapropiar desdonar, prendre allò que hom havia donat. deixar (algú) sense camisa o deixar (algú) amb la camisa a l'esquena, prendre-li-ho tot. apoderar-se (d'una cosa), prendre-la. possessionar-se, íd. confiscar → robar. 2 → agafar. 3 → acceptar. 4 → menjar, beure, introduir. 5 → contreure. 6 Prendre un camí: agafar. Agafeu el camí del mig. enfilar 7 Prendre un pessic d'una cosa: pessigar o espessigar espipellar pellucar o espellucar pellicar piscar 8 Prendre una forma: revestir. Revestí la forma humana. afectar. Les gotes afecten de vegades la forma esfèrica. 9 Prendre el vol (un ocell): alçar (o agafar) el vol 10 Prendre's malament una cosa: malprendre 11 Prendre's, un líquid: coagular-se quallar-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |