FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de crustacis malacostracis, proveïts de cinc parells de potes locomotores, que comprèn, entre d'altres, els crancs de mar. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe d'equinoderms de forma pentagonal o estrellada, que tenen cinc braços que s'insereixen en una regió central o disc. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica d'origen instrumental composta per a ésser ajustada a una melodia ja existent i formada per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, arbustos i arbres de fulles esparses i amb estípules, flors regulars amb cinc sèpals, cinc pètals i nombrosos estams soldats en un sol feix tubulós i fruit generalment sec, en càpsula o en esquizocarp [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou. Ell és el novè de classe. Pius IX. Que és una de les nou parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc novenes parts dels electors. Cinc novens, 5/9. Interval entre dues notes separades per nou [...]
