1 v. tr. ésser deutor de(s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a [...]

m. obligació. dèbit, en la frase el dèbit conjugal, expressió de l'argot eclesiàstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 soltar els lligams desfer desamarrar desnuar, deslligar un nus. desentortolligar desencordar desencordillar destravar desfermar 2 Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc. eximir exemptar dispensar exonerar alliberar desobligar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós, íd. inevitable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. (Dit d'una persona) abandonat(->) incurós negligent xarxot, extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. xipòtol, íd. remís, deixat en el compliment del deure, en la resolució de les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

alliberar dispensar absoldre, eximir d'una pena, d'un deure, d'una obligació, d'una responsabilitat. llicenciar, eximir algú del servei que prestava, esp. del servei militar. exemptar exonerar deslligar(d'una promesa, d'un jurament) fer franc afranquir graciar quitar, eximir d'una obligació [...]

absolut terminant rotund clar net precís imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós explícit inapel·lable incondicional sense reserves Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Funció a acomplir. deure funció missió ministeri tasca afer. Això no és afer meu. 2 professió. 3 comunicació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

caler (o caldre) que(+ subjuntiu) no poder menys de... ésser cas de. És cas de veure si podem ajudar-la. ésser convenient que... (és menys fort que haver de) ésser indispensable que... (+ subjuntiu) ésser qüestió de(fer una cosa), caldre fer-la. deure, haver de fer quelcom per necessitat [...]

1 adj. (Dit d'una persona) despòtic autoritari imperatiu. Parlar en to imperatiu. Cp. altiu, soberg 2 (Dit d'una cosa) imperatiu. Un deure imperatiu. obligatori. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]