FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar nou vigor (a alguna cosa), animar d'una força nova, fer reviure. Renovellar algú les seves forces. Renovellar els passats plaers. Això li renovellava els dolors. Renovellar una amistat. Hem comprat tres mascles per renovellar el ramat. Canviar en part. Amb els anys la ciutat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o un animal, produir (éssers de la mateixa espècie). Abraham engendrà Isaac. Els pares engendren els fills. Fer néixer, causar, ocasionar. Aquella pestilència engendrà una epidèmia. La vagància engendra el vici. El tracte engendra l'amistat. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El que resta d'un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Coure patates al caliu. Afecció, passió, etc., extingida aparentment. Revifar el caliu de l'amistat. Ambient d'entesa i afecte entre les persones. Sort en va tenir del caliu de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscriure la data (en un document, una carta, etc.). Oblidar-se de datar la carta. Determinar la data o temps en què ha estat feta o ha passat (una cosa). Aquestes peces de ceràmica no s'han pogut datar. Existir des d'una certa data. La nostra amistat data de l'altre any. a datar de Des [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'íntim. La intimitat d'una confessió. Amistat íntima. Això enforteix la nostra intimitat. Àmbit privat d'una persona, d'una família, d'una parella, etc. En la intimitat de les parelles, no t'hi posis. [usat generalment en pl.] Acció o expressió, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar (amb dues o més coses) un tot. Obtenir aigua artificialment unint oxigen i hidrogen líquids. Establir (entre dues o més coses o persones) un lligam material, moral o legal. Els unia una antiga amistat. Aquell esdeveniment va unir la família. L'ànima s'uneix amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treu. Guanyar una quantitat en el joc. Treballa molt i guanya poc. Té tres fills, i tots li guanyen. Guanyar-se el pa. Guanyar-se l'amistat, la benvolença, d'algú. Guanyar-se el cel, la glòria eterna. Haver-se guanyat una pallissa, un refús. Haver-se guanyat un refredat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de qui és franc en el parlar. Parla'm amb franquesa: què en penses, d'això? tenir franquesa amb algú Tenir amb algú amistat o coneixença suficient per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc. A l'alta edat [...]