71.
llavifès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el llavi partit. [...]
|
72.
labriforme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té forma de llavi. [...]
|
73.
labio-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. labium, 'llavi'. Ex.: labioalveolar, labioplàstia. [...]
|
74.
quilo- 2 [o quil-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. kheîlos, 'llavi'. Ex.: quiloplàstia, quilitis. [...]
|
75.
sobrellavi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la cara entre el nas i el llavi superior. [...]
|
76.
iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, pilosa i blanquinosa, de fulles dentades i flors amb un sol llavi, grogues o purpúries, pròpia de llocs àrids de les terres mediterrànies, emprada com a medicinal (Ajuga iva). [...]
|
77.
picó 2 -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el llavi i les dents superiors més sortits que els inferiors. [...]
|
78.
personat 2 -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bilabiat i clos per una protuberància del llavi inferior, s'aplica a la corol·la. [...]
|
79.
búgula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba estolonífera de la família de les labiades, de fulles el·líptiques lluents, les inferiors en roseta, i de flors blaves, amb la corol·la d'un sol llavi, disposades en inflorescència terminal força laxa, pròpia de la muntanya mitjana humida (Ajuga reptans [...]
angelins
m. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les labiades, de tija ajaguda i radicant, fulles arrodonides i crenades i flors blanques poc o molt tenyides de porpra, amb un sol llavi, reunides en glomèruls apicals, comuna als prats secs de l'estatge montà ( |
80.
angelins
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, de tija ajaguda i radicant, fulles arrodonides i crenades i flors blanques poc o molt tenyides de porpra, amb un sol llavi, reunides en glomèruls apicals, comuna als prats secs de l'estatge montà (Teucrium pyrenaicum). [...]
|