FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encreuament de la menta d'aigua i la menta de bou, poc pilosa, de fulles amplament lanceolades i flors liloses, cultivada per a l'obtenció d'essència i per a fer-ne infusions, i sovint escapada de conreu (Mentha piperita). menta romana Cost². menta romana Menta pebrera. Licor preparat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tròpic i el cercle polar corresponent. zona tòrrida [o zona tropical] Zona intertropical. Àrea o regió caracteritzada pel seu clima, per un conreu, etc. La zona dels vents alisis. La zona del blat. zona d'ombra Àrea de la superfície terrestre, entre 100° i 140° des de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanques o roses força grosses, comú a les bardisses (Rosa canina). roser d'Alexandria Roser damasquí. roser d'hivern Roser silvestre. roser damasquí Roser originat per conreu, de fulles pubescents per sota, flors blanques, roses o vermelles, en corimbe, molt oloroses, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunament, vegetal no llenyós. Vegetal objecte de conreu. Plançó d'un planter, especialment els més joves. Planta amb arrel nua o amb grenya. Planta amb pa de terra o amb gassó. planta de les plomes Cortadèria. Plantada. Una bona planta d'oliveres. Vinya d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esforçar-se molt. Llaurar per primera vegada (una terra) per posar-la en conreu. Fer cessar la continuïtat (d'alguna cosa), interrompre-la. Rompre el silenci. Rompre l'encant. Rompre la monotonia de la seva existència. Rompre el dejuni. Rompre la unitat, l'harmonia. rompre els rengs Cessar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'involucre i disposats en estrella, que es fa en camps de conreu i vores de camins de les terres mediterrànies (Rhagadiolus stellatus). ungla de gat Mata de la família de les papilionàcies, espinosa, pilosa i glandulosa, de fulles trifoliolades, llevat de les superiors que són simples [...]
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de terra fora poblat destinada al conreu. Un camp de blat. Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem sortit a donar una volta pels camps. camps a través Travessant llocs despoblats i fora de camí. Anar camps a través. Extensió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El martell del fuster. El cau del conill. Els dits de la mà. La punta dels peus. La llum del sol. Els perills de la guerra. La blancor de la neu. La fractura d'un os. La comissió d'un crim. La distribució dels premis. El transport de tropes. El conreu d'un camp. A través del bosc [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflat i esponjós, pròpia de les terres de conreu i d'indrets ruderals, cultivada per menjar en amanida quan encara és tendra (Valerianella locusta). herba dels cirurgians Herba de Santa Sofia. herba dels fics Olivereta. herba dels fics Tintorell. herba dels fics Aladern de [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.