El verb morir significa que un ésser viu ha cessat de viure. Per exemple:
Tots hem de morir un dia o altre.
Va morir de vell a casa seva.
Ahir van morir cinc persones d'accident de trànsit.
El president Lluís Companys va morir afusellat.
Aquest verb també pot adoptar la forma pronominal [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No o [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà el [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]