21.
astillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer pedazos] estellar, asclar, esberlar. v pron 2 esberlar-se. [...]
|
22.
hender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 fendre, fendir, esberlar. 2 fig [el aire, el agua] fendre, fendir. [...]
|
23.
rajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. Rajar una sandía, tallar una síndria. 2 [hender] esberlar, fendre, esquerdar. 3 fam [acuchillar] foradar, punxar. v intr 4 fam i p fr [jactarse] fanfarronejar, pinxejar. 5 [parlotear] parlotejar, clacar, garlar. v pron 6 esquerdar-se, esberlar-se. 7 [acobardarse] arronsar-se, fer-se [...]
|
24.
esquerdar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esquerdissar clivellar esberlar(->) 2 (esquerdar-sepron.) ferir-se(un atuell) fendre's consentir-se, esquerdar-se lleugerament. El càntir ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
partir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. repartir. dividir(->) migpartir, partir per la meitat. tercejar, patir en tres parts. seccionar, partir en seccions. impartir, partir distribuint a cada u la seva part. escuixar, partir una cosa pel punt on està entroncada amb una altra. Cp. esberlar, esqueixar, badar 2 v [...]
|
26.
estellar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esberlar asclar esbardellar esquerdillar, rompre fent esquerdills. esquerdar tasconar, estellar amb un tascó. picar la llenya, trossejar-la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
obrir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Obrir les ales un ocell, abrir las alas un pájaro. 5 [trencar la continuïtat] abrir. Obrir un carrer, una finestra en una paret, abrir una calle, una ventana en una pared. 6 [esberlar] abrir, partir. Li obrí el cap, le abrió la cabeza. 7 fig abrir. Obrim el nostre cor, abramos nuestro corazón. v intr 8 [...]
|
28.
abrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[participio pasado: abierto] v tr 1 obrir. 2 [naturalmente] descloure, obrir, badar. Abrir los labios, la mano, descloure els llavis, la mà. 3 [los ojos] obrir, desclucar, descloure. 4 [hender] obrir, badar, esberlar. Le abrió la cabeza, li va badar el cap. Abrir un albaricoque, esberlar un [...]
|
29.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedrada. esquerdar(->) esbotzar(->), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar(->) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixaro escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar(->), trencar el broc. esberlar(->), trencar en [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
30.
obrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que la tancava. forçar, obrir per força una porta, una finestra, etc. descloure(->), obrir allò que era clos, però que normalment pot obrir-se. Descloure els llavis, els ulls, etc. desclucar, obrir els ulls. esberlar. Esberlar un albercoc. esbaconaro obrir en canal, obrir de dalt a [...]
|