1.
desarrambar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar d'allò a què està arrambat. Desarramba les cadires de la taula i passa l'escombra. En Bach es desarrambà de la paret i va seguir caminant. [...]
|
2.
desarrambar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desarrambar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 separar, desarrimar. v pron 2 separarse, desarrimarse. Desarramba't de la paret, sepárate de la pared. [...]
|
4.
desarrambament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desarrambar o de desarrambar-se. [...]
|
5.
desarrimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desarrambar . Desarrimeu les cadires de la paret. Es va desarrimar de l'arbre. [...]
|
6.
desarrimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [separar] desarrambar, desarrimar. 2 fig [disuadir] dissuadir. [...]
|
7.
desarrimar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desarrambar] desarrimar. v pron 2 desarrimarse, apartarse, separarse. 3 fig [de la protecció d'algú] separarse. [...]
|
8.
desarrimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desarrambar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
apartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allunyar separar aïllar, separar una cosa de totes les altres. desviar, apartar algú o alguna cosa del seu camí dret. desarrambar, apartar una persona o cosa d'allò a què estava arrambada. bandejar(fig.) ventejar(fig.). Ventejar de la llengua un mot foraster. retirar, apartar algú o alguna [...]
|
10.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina [...]
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostar o desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades. eixancar o eixancarrar, separar les cames. eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos. descompartir, separar els qui es barallen. dispersar o dispergir esbadiar distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina. descorporar o desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar (dues fustes encadellades) desatacar amputar (també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblar o desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus petits. incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se excomunicar, separar del cos de l'Església. segregar, separar una cosa de la massa general. triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper. desaparellar (→) destriar desmembrar desunir dividir (→) desacordar desglossar dissociar desfer (→) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavar o desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-se pron.) dividir-se desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se (també en sentit fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |