21.
Construcció de participi: 'donat' + nom ('considerant') / 'Donat el caràcter que té' o 'Atès el caràcter que té'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
|
22.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
|
23.
Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
|
24.
Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que t [...]
1 venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo. 2 ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar. 3 [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia. 4 [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto. 8 [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas. 9 venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea. 10 [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano. 11 caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza. 12 venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños. 13 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i fam ahora viene lo bueno. 14 ara vinc! ¡ahora voy! 15 fer venir algú hacer venir a alguien. 16 no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual! 17 que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene. 18 venir a menys venir a menos. 19 venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo). 23 venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy! 26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves! 28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas! |
25.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
|
26.
participi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Forma no personal de verb que pot tenir la funció d'un adjectiu. [...]
|
27.
participi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m gram 1 participio. 2 participi de present participio de presente (o activo). 3 participi passat participio pasado (o pasivo, o de pretérito). [...]
|
28.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
29.
Participi d'alguns verbs acabats en '-ènyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
|
30.
Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
|