1.
Com es diu 'todo lo más' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català disposem de diverses locucions amb aquest valor d'aproximació: a tot estirar, tirant llarg, pel cap alt, com a màxim, etc. Per exemple:
A tot estirar n'hi haurà per a sis persones.
Tal com ho veig, com a màxim podrem aguantar fins dijous.
[...]
|
2.
tirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(alguna cosa). Tirar sucre al cafè. Tirar gallina a l'olla. Tirar llenya al foc. Tirar pa als peixos de l'estany. Tirar una carta a la bústia, al correu. Tirar els daus. Tirar una sota, un as. no tirar-se pedres al fetge Tenir el fetge gros. tirant curt Pel cap baix. tirant llarg Pel [...]
|
3.
llarg
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o vestir) de largo. 23 de llarg a llarg a lo largo y a lo ancho, de extremo a extremo, de punta a punta. 24 passar de llarg pasar de largo. 25 posar-se de llarg ponerse de largo. 26 tirant llarg todo lo más. Tirant llarg n'hi haurà per a sis persones, todo lo más habrá para seis personas. [...]
|
4.
apurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dir-li que m'ho pagui. 14 amoïnar, atipar. Si tanto me apuras diré inconveniencias, si m'amoïnes gaire diré inconveniències. 15 apurándolo mucho... tirant llarg, pel cap alt.... v intr 16 [apretar] refermar, recruar, intensificar-se pron. Todavía no apura el calor, encara no referma la calor. 17 [...]
|
5.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ir. Tira per a metge, tira (o va) para médico. 27 anar tirant ir tirando. 28 haver-n'hi per a tirar el barret (o la gorra) al foc fig i fam ser para indignarse, clamar al cielo. 29 tirant llarg [calculant per sobre] tirando largo, a todo (o a mucho, o a más) tirar. 30 tirar endavant [un negoci, etc [...]
|
6.
todo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
todo lo más a tot allargar, a tot estirar, tirant llarg. 29 todo lo que (o todo cuanto) tot això (o tot allò) que. Todo cuanto me has dicho ya lo sabía, tot això que m'has dit ja ho sabia. 30 y todo i tot. Me pagó el autobús y todo, em va pagar l'autobús i tot. m 31 tot. El todo es igual a la suma de [...]
|
7.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |