FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'aparells que permeten al bus de romandre submergit a l'aigua amb una certa autonomia. Casc de bronze de l'escafandre. escafandre autònom Aparell d'immersió on el bus transporta la provisió d'aire que li cal per a restar totalment independent de l'exterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que suma. Aparell mecànic que serveix per a fer operacions matemàtiques simples, com ara sumar, restar i multiplicar. Circuit, dispositiu, etc., destinat a sumar diverses quantitats numèriques. sumador binari En inform., circuit lògic, format per dos semisumadors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar habitació, posada, (a algú). Allotjar uns parents. Donar posada (a la tropa). Ells van allotjar el comandant; nosaltres, un capità. No sé com podrem allotjar-nos, tants com som! Una cosa, fer-se lloc i restar a l'interior d'una altra. La metralla se li havia allotjat a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior d'alguna cosa. Part posterior d'un exèrcit, d'un grup de gent, d'un ramat, etc. Part posterior d'un vehicle de càrrega. anar a la saga d'alguna cosa Anar-hi al darrere per aconseguir-la. no restar a la saga d'algú No ésser-li inferior en tal o tal cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imaginació. Veure visions. restar com qui veu visions Restar atònit, meravellat. Capacitat per a entendre una realitat complexa i intuir-ne l'evolució posterior. Té molta visió per als negocis. Per a aquest càrrec cal una persona amb visió de futur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que es contempla, suspendre l'ànim (d'algú). Suspendre l'ànim (d'algú) amb la contemplació d'una cosa. Embadalia la gent amb algun dels seus jocs de mans. Restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. S'embadalí amb el cant dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. Els màrtirs del cristianisme. Persona que pateix per restar fidel a una causa. Persona que pateix un suplici immerescut. Persona que algú o alguna cosa turmenta. És el màrtir dels seus fills. Sempre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser tirat endarrere o endins. Un òrgan retràctil. El gat té les ungles retràctils. Susceptible de retracció, especialment de termoretracció. Pel·lícula retràctil. Que pot ésser retret i restar amagat a la vista en una cavitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les veles, les xarxes. Peix que s'agafa d'un cop en una calada. Obertura formada en alçar-se una part dels fils de l'ordit i restar immòbils o abaixar-se els restants, per dintre de la qual és possible d'inserir la trama d'un costat a l'altre del teler [...]
