FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb la camisa a l'esquena] Prendre-li-ho tot. restar amb la camisa a l'esquena Tornar-se molt pobre. Objecte que fa de revestiment, de coberta. Coberta de pell, de roba o de paper fort amb què es recobreixen les tapes i el llom d'un volum per tal de protegir-los. Revestiment tubular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprada per a ponderar la badoqueria. Restar amb un pam de boca. un pam de llengua Expressió emprada per a ponderar la fatiga. Hi va anar corrent i, quan hi va arribar, treia un pam de llengua. un pam de terra Una petita porció de terra. No hi ha un pam de terra sense regar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al requerit per l'original. Reduir una partitura d'orquestra per a piano. Portar (algú) a sotmetre's, a una condició desagradable. Reduir algú a l'obediència, al silenci. Veure's reduït a la misèria, a demanar caritat. reduir-se un afer en allargs Restar sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gota del nas Rajar-li mucositat. caure gotes Ploure a gotes molt disseminades. ésser la gota que fa vessar el vas Un greuge, una molèstia, etc., ésser el que fa que hom no pugui endurar més una cosa. no restar una gota de sang a les venes Expressió amb què es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més que no promet. Més fred fa dins que no pas a fora. Més s'estima que ho llencis que no que m'ho donis. Més s'estima restar a casa avui que no pas no veure les festes. D'una expressió temporal introduïda per les locucions abans que, fins que. Avisa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pàl·lid: verd. Verd de por. quedar-se algú verd Restar desagradablement sorprès. veure's algú verd Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, etc., de difícil sortida. no haver-se'n vist mai de tan verdes algú No haver-se trobat mai en semblants circumstàncies o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l'aire. Vine, que et diré allò. Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l'entén ningú. No hi vull anar; tant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tenir la seva paraula, la promesa. Fer restar en una certa posició. Tenir el capell a la mà. Tenir un infant al braç, a la falda. Tenir el cap alt. Té: guarda'l tu. Té: ja són aquí! Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. Tenir-se amb un sol peu. Estic, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell no m'ho mani. lligar el sac Lligar la boca del sac. lligar-se-li a algú el cor [o lligar-se-li a algú la llengua] Resultar-li impossible de parlar a causa d'alguna emoció. Restar llibertat, capacitat d'acció, (a algú). Aquella feina em lligava massa. estar lligat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el paraigua. A algú, sobreviure-li (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills. Ha deixat una gran fortuna. Deixà una bona reputació. Fer restar en tal o tal estat. No l'amoïnis: deixa'l tranquil. Aquesta desgràcia l'ha deixat consternat. L'hem deixat tot sol [...]
