Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
151.
locatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al lloc. Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que indica el lloc on es produeix la situació [...]
|
|
152.
encarnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encarnar o d'encarnar-se; l'efecte. L'encarnació del Verb. Ell és l'encarnació de l'avarícia. [...]
|
|
153.
impersonal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
copulatiu -iva
|
|
154.
gerundiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Participi futur passiu del verb llatí. La forma laudandus és un gerundiu que significa 'que ha de ser lloat'. [...]
|
|
155.
copulatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la copulació. Que funciona com a còpula. Conjunció copulativa. Verb copulatiu. Que conté una còpula. Oració copulativa. [...]
|
|
156.
zeugma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules. [...]
|
|
157.
reflexiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la reflexió. Que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu. En gram., que expressa una acció el subjecte i l'objecte de la qual tenen el mateix referent. Verb reflexiu. Que té el mateix referent que el subjecte d'un verb reflexiu [...]
|
|
158.
se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s, en ce o en [...]
|
|
159.
infinitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
|
|
160.
resultatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]
|
copulatiu -iva
1 adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la copulació.
2 1 adj. [LC] [FL] Que funciona com a còpula. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.
2 2 adj. [FL] Que conté una còpula. Oració copulativa.