feble, nom de la lletra u en plural
vós: pronom fort
vos: pronom feble
Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).
En canvi, seguint l'Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
Aquesta mena de compostos s'escriuen sense guionet: publicoprivat, i no publico-privat. Pel que fa a l'accent, només conserven el del segon element, de manera que en aquest cas el primer element el perd: publicoprivat i no públicoprivat.
Per exemple:
Estudien un sistema de finançament publicoprivat per [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
el Poble-sec D'acord amb la normativa vigent, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos formats a partir de mots catalans el primer element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-, el nom d'aquest barri barceloní és el Poble-sec. [...]
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així af [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)