En català, hi ha diverses formes equivalents a l'expressió del castellà callejón sin salida, com ara atzucac, cul-de-sac, carreró que no passa o carreró sense sortida. Així, doncs, es pot dir:
El mapa deia que anàvem bé, però vam acabar en un cul-de-sac.
Tot i que visc al centre, casa meva és en [...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:
A la plaça hi [...]
Per expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable es fa servir el condicional perfet.
Aquest temps verbal apareix en l'oració principal de les oracions condicionals i de les oracions concessives, que són aquelles que indiquen un obstacle o una dificultat que no [...]
dit que vinguin avui o no els ho heu dit? (ho = que vinguin avui)
Em pregunto si se'n sortirà, però no ho sé. (ho = si se'n sortirà)
Cal tenir en compte, però, que en les oracions introduïdes per tal com (o com), no és necessari aquest pronom neutre ho quan fa de complement directe i, per tant [...]
Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues.
Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i:
Present d'indicatiu
canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)
Present de [...]
En català, per dir que una cosa és preferible o convenient, sovint es fa servir el verb valer (o valdre) amb l'adverbi més. Per exemple:
Val més que no ho facis
Valdria més que calléssiu
Més val enginy que força
En canvi, la construcció més (et, li, us...) val no és admissible per advertir algú [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]