fastijós(≠ fastigós) oiós avorrit ensopit. És un poble molt ensopit. Cp. carregós, enutjós, enfadós, pesat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ensonyar avorrir mig adormir 2 (ensopir-sepron.) abaltir-se adormissar-se endormiscar-se(->) 3 En sentit fig. s'usa gairebé exclusivament en el participi passat (ensopit) en qualitat d'adjectiu. Aquest poble és molt ensopit. Tu mai no vas enlloc: ets un ensopit. sòpit mort. [...]

somnolent(->) Cp. ensopit Ant. Desensonyat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

soporós sonós sòpito ensopit endormiscat( endormiscar-se) Ant. Desvetllat. Despert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 soporós dorment. La bella dorment. Animal dorment (heràld.). 2 Fig. ensopit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ensopit ensopir. Ésser sonso o fer el sonso: Sonsejar. 2 (peix) barrinaire enfú Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ beneït, per bé que en certes frases antigues té el mateix sentit, per exemple en l'avemaria: beneita sou Vós entre totes les dones. Aigua beneita.) beneitó llonze liró betzol toix (->) ximplet ensopit estúpid bàmbol benaventurat infeliç turc (Alc.) albat idiota (->) ximple (->) babau (- [...]

1 fer dormir ensopir, fer caure en un estat mig adormit. El beuratge ha ensopit el malalt. hipnotitzar, fer caure en el son hipnòtic. magnetitzar, íd. 2 Fer tornar quasi inert i insensible un membre o tot el cos. anestesiar insensibilitzar (esp. un membre sol) cloroformitzar narcotitzar 3 [...]

ésser un espatotxí intel·ligent. Ant. Aturat. Feixuc. Una intel·ligència feixuga. Parat. Llonze. Ensopit. Sonso. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Ensopit. Adormit. Talòs (adj. i m. i f.). Beoci. No calar gaire. Curt d'enteniment (d'intel·ligència, de comprensió). Tenir una intel·ligència feixuga. Tenir una lleganya a l'ull: no ésser gaire clarivident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]