1 debilitar. 2 Fig. Castigar el cos amb austeritats. S'usa esp. com a v. pron. castigar-se macerar el cos Cp. dejunar, fer abstinència, assotar-se, abstenir-se de plaers lícits, endurar, suportar 3 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estovar. 2 mortificar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgustar despagar contrariar enutjar(->) despitar mortificar molestar incomodar emprenyar(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 afeblir(->) esbraveiro desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc. esgotar (o exhaurir) les forces matar, debilitar un color massa fort. rebaixar. Rebaixar el vi. infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi. mortificar, privar de vitalitat. Sense la [...]

1 còrporao corpenta, cos d'una persona o d'un animal. carn, en argot religiós. Mortificar la carn. persona(sempre precedit d'un adj. possessiu). Amb perill de la seva persona. cossatge, el cos humà, esp. el tronc, quant a la seva configuració o proporcions. anatomia. Una dona amb una anatomia [...]

1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]

1 inclinar. 2 Fig. Abatre l'orgull d'algú; rebaixar-lo d'una manera mortificant. rebaixar apocar(fig.) ajupir(fig.), usat esp. com a pron. mortificar confondre. Confondre el seu orgull. omplir de confusió trepitjar(fig.), humiliar algú en el seu honor. donar un miquel donar una bufetada [...]