1.
venir + participi: venir determinat, venir donat
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la [...]
|
2.
'vengut' o 'venut'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.
[...]
|
3.
l' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
|
4.
Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font
Fitxes de l'Optimot
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
|
5.
Concordança del participi amb el pronom de complement directe / Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
|
6.
bé 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé de fer això, no està bé d'obrar així. anar bé Anar pel bon camí. venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada. En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no [...]
|
7.
La veu passiva / Ser o estar: és determinat o està determinat?
Font
Fitxes de l'Optimot
el verb venir. Per exemple:
Aquest canvi ve determinat pel nou horari.
Finalment, hi ha casos en què també és possible fer servir el verb anar, sobretot amb el participi de verbs com precedir, envoltar, seguir, acompanyar, cobrir, etc. Per exemple:
L'espectacle anirà precedit d'un aperitiu [...]
|
8.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
las cosechas. 20 fer-se mal hacerse daño, lastimarse. 21 fer venir mal de cap dar dolor de cabeza (o jaqueca). 22 mal anglès med raquitismo. 23 mal caduc (o de Sant Pau) med [epilèpsia] mal caduco (o de corazón). 24 mal d'altura (o de muntanya) med mal de altura (o de montaña). 25 mal de cap med dolor [...]
adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, ¡mal bicho!, ¡mala bestia! Mal parit!, ¡mal nacido! Mal llamp t'arreplegui!, ¡mal rayo te parta! 3 a males (o a les males) a malas (o a las malas). 4 de mal [seguit d'infinitiu] malo de. Una feina de mal fer, un trabajo malo de hacer. 5 fer de mal [seguit d'infinitiu] ser malo de. Fa de mal dir, es malo de decir. 6 fer mal fet hacer mal. Fas mal fet de plorar, haces mal en llorar. 7 mal serà que... malo será (o malo ha de ser) que...Mal serà que no aprovem cap assignatura, malo será que no aprobemos ninguna asignatura. 8 ni un mal... ni un mal (o un mal)No teníem ni un mal tros de pa, no teníamos ni un mal pedazo de pan. m 9 [dany material o moral] mal, daño. Ningú no li vol mal, nadie le desea ningún mal (o daño). 10 [desgràcia] mal, desgracia f, calamidad f. Els mals mai no venen sols, los males nunca vienen solos. 11 [aspecte dolent] mal. El mal és que..., el mal está en que... 12 [negació del bé] mal. Induir al mal, inducir al mal. 13 [malaltia] mal, enfermedad f. 14 [dolor] dolor, daño. Mal de costat, dolor de costado. Em fa mal, me hace daño. 15 [ferida] daño. M'he fet mal al colze, me he hecho daño en el codo. 16 a (o als) grans mals, grans remeis a grandes males, grandes remedios. 17 fer mal doler, hacer daño. El tall al genoll em fa molt de mal, el corte de la rodilla me duele mucho (o me hace mucho daño). 18 fer mal hacer (o causar) daño, lastimar. No li feu cap mal, no le hagáis ningún daño. 19 fer mal dañar, hacer daño. Els freds han fet mal a les collites, el frío ha dañado las cosechas. 20 fer-se mal hacerse daño, lastimarse. 21 fer venir mal de cap dar dolor de cabeza (o jaqueca). 22 mal anglès med raquitismo. 23 mal caduc (o de Sant Pau) med [epilèpsia] mal caduco (o de corazón). 24 mal d'altura (o de muntanya) med mal de altura (o de montaña). 25 mal de cap med dolor de cabeza. 26 mal de coll med dolor de garganta. 27 mal de cor [defalliment] ahílo. 28 mal de costat dolor de costado. 29 mal de mar mareo. 30 mal de molts, conhort de boigs fig i fam mal de muchos, consuelo de tontos. 31 mal de panxa fam med dolor de tripa (o barriga). 32 mal de queixal med dolor de muelas. 33 mal de ronyons med dolor de riñones. 34 mal de Sant Llàtzer med [elefantiasi] mal de San Lázaro. 35 mal de Sant Llàtzer med [lepra] mal de San Lázaro, lepra, malatía. 36 mal de Sant Roc med silicosis. 37 mal d'estómac med dolor de estómago. 38 mal de ventre med dolor de vientre (o de barriga fam, o de tripa fam). 39 mal d'ofegor med asma, ahogo, disnea. 40 mal dolent (o lleig) med cáncer. 41 mal donat embrujo, hechizo (o hechicería). 42 mal d'orella med dolor de oídos. 43 mal d'ull mal de ojo, aojamiento. 44 mal francès med [sífilis] mal francés. 45 mal haja! (o mal hagueu!) ¡mal haya!, ¡maldito sea! Mal haja el diable!, ¡mal haya el diablo! 46 mal menor fam mal menor. 47 mal per mal fig i fam mal por mal. 48 no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir no hay mal que cien años dure. 49 posar mal [entre dues o més persones] sembrar cizaña. 50 posar mal allà on no n'hi ha ver mal en todas partes. 51 prendre mal hacerse daño, lastimarse. Ves amb compte, no prenguis mal!, ¡ten cuidado, no te hagas daño! 52 prendre mal accidentarse, tener (o sufrir) un accidente. Han pres mal amb el cotxe, han tenido un accidente con el coche. 53 tenir mal de cor fig tener el estómago en los pies (o en los talones). 54 veure mal [en alguna cosa] ver mal. adv 55 [usat generalment precedint un participi passat en funció adjectiva] [no gens bé] mal. Una cosa mal feta, una cosa mal hecha. Si mal no recordo, si mal no recuerdo. 56 [en expressions de maledicció] ¡así...!, ¡ojalá...! Mal et morissis!, ¡así te mueras! 57 [en posició inicial] [difícilment] mal. Mal pot explicar-ho si ell mateix no ho entén, mal puede explicarlo si él mismo no lo entiende. 58 anar (o tombar) a mal [empitjorar] ir a menos, ir de mal en peor. 59 mal que [encara que] mal que, aunque. Mal que rebentis, no et donaré un cop de mà, aunque revientes, no te echaré una mano. 60 mal que bé mal que bien. |