1 v. tr. reguardar, mirar amb temor algú o alguna cosa. redubtar, témer alguna persona o cosa poderosa o amenaçadora. 2 v. intr. Sentir temor. tenir por tremolar(fig.). Quan el veia ja tremolava que li parlés de deixar-li diners. temorejar recelar preocupar-se estar en capella, témer granment [...]

témer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

temedor, que és de témer que s'esdevingui. redubtable formidable inquietant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

conjecturable. fàcil de preveure ésser (una cosa) de témer (o d'esperar, o de suposar) profetitzable suposable Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent, perspicaç. murri(fam.) despert viu avisat ésser un bon escolà(fig.) tenir molta lletra menuda ésser un esbirro, es diu d'algú que és de témer per la seva sagacitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

animós agosarat atrevit abrivat esperitós gallard impertèrrit impertorbable impassible ésser un heroi ardit intrèpid estrenu(lit.) impàvid baronívol valerós valent(->) audaç temerari brau no témer Déu ni el diable Cp. heroic, emprenedor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. agitar-se 2 Fig. témer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, esperar amb ànsia una cosa. Ant. Desesperar. Desesperançar. Témer. 2 Restar en un lloc fins a l'arribada d'algú, fins a la realització d'un esdeveniment. fer antecambra, esperar ésser rebut per algú. fer cua temporitzar, diferir una cosa esperant un temps més favorable. esperar (algú) com els jueus [...]