FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta. Terreny que té un pendent considerable. Van pujant rost amunt. Rodolaren rostos avall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tauló, tronc d'arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. Inclinar-se, ajupir-se. L'Àngels s'acalà per mirar-me més de la vora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que condueix des de la vorera bigues soltes d'arbre per un corrent d'aigua. Persona que construeix un rai i el mena riu avall muntada sobre seu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]