Document de planificació que té com a objectiu l'establiment de les directrius i les pautes bàsiques per a la gestió i l'ordenació del verd urbà d'una població, d'un parc, etc., i que esdevé marc de referència per als plans de rang inferior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conformació creativa i imaginativa. La interrogació retòrica i la prosopopeia són figures de pensament. figura de significat Trop . figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un nom que té la mateixa arrel o un significat anàleg. figura retòrica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, interrupció del joc d'una durada determinada, que sol·licita l'entrenador o el capità, generalment per donar instruccions als jugadors. Categoria gramatical del verb que localitza la situació designada per aquest, indicant si és simultània, anterior o posterior respecte a un moment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d'afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve't aquí el teu germà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a reproduir literalment en un discurs les paraules emeses per altri. estil indirecte Estil que consisteix a reproduir en un discurs les paraules emeses per altri però no literalment, sinó convertint-les en una oració completiva regida per un verb com ara dir, afirmar, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matí a la nit. Formant part d'una infinitat de locucions adverbials de manera, expressa: El mode de l'acció. A peu. A les palpentes. A les fosques. A penes. El preu. Va a tant el metre. Introdueix l'objecte indirecte del verb. Escriure a la mare. Donar una flor a una noia. Fer almoina als pobres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Verb que, essent-ne subjecte la designació de tal persona o tal cosa, denota que la cosa expressada pel complement directe és seva o està sota el seu control, n'és una part, n'és una qualitat o és qualsevol altra cosa que li pertany o l'afecta. Ell té quatre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
econòmic Operador i participant d'un mercat determinat o d'una activitat econòmica. agent social Organització que representa els interessos d'un col·lectiu subjecte de l'activitat social, com ara un sindicat o la patronal. En gram., persona que fa l'acció expressada pel verb. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'oració Categoria lèxica o classe de mots que designa conceptes i coses de la realitat, definida a partir de criteris morfològics, semàntics i sintàctics. En la gramàtica tradicional les parts de l'oració són: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició [...]