1adj. badívol, que ofereix un espai buit o desocupat. Aneu a ballar a la sala, que és badívola. desmantellat, que és buit perquè n'han tret els objectes que habitualment l'ocupen. Una habitació desmantellada. desocupat o lliure exhaust. La caixa està exhausta de diners. balmat, que és buit de dins. Fer so de balmat. butxacós, que té buits o cavitats, que no és massís. vacu, buit, esp. en sentit fig. desert (parlant d'un lloc on sol haver-hi gent). En aquella hora, el cafè estava desert. despoblat (dit d'una regió buida de gent) Ant. Ple. Massís.
2m. Espai buit. buidat, buit practicat en alguna cosa. forat mossa, buit que hom fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra. espai, buit de cossos sòlids. esvoranc llacuna, espai buit en la continuïtat d'un cos. Cp. interstici