1.
amablement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera amable, amb amabilitat. [...]
|
2.
amablement
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amable. Ant. De rebufada: amb paraules rudes i malagradoses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
magriscolis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magristó . Una noia magriscolis, de veu esquerdada, l'atengué amablement. [...]
|
4.
desairar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3. [...]
|
5.
somriure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu. [...]
|
6.
sonreír
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reír] v intr 1 somriure. Me ha sonreído amablemente, m'ha somrigut amablement. 2 somriure. La fortuna le sonríe, la fortuna li somriu. v pron 3 somriure intr. [...]
|