Resultats de la cerca frase exacta: 14
Diccionari de sinònims Franquesa
|
11.
deure 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. ésser deutor de(s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a [...]
1 v. tr. ésser deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a... Gràcies a la seva protecció. 2 Haver de fer quelcom per necessitat física o lògica, per obligació moral, per força de les circumstàncies. haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares. caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure. ésser necessari ésser just o ésser de justícia ésser convenient © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
12.
dipòsit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom fa com a garantia del pagament d'un deute, de l'acompliment d'una obligació. gatge, íd. imposició(de diners). Va fer una imposició al compte corrent. comanda, dipòsit, cura. custòdia segrest, dipòsit d'una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer. 2 Lloc [...]
|
|
13.
acabament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
festa, etc. conclusió. La conclusió d'un poema, d'un discurs, etc. rebatuda, acció d'acabar una cosa prenent-ne la darrera porció. cessacióo cessament. La cessació de la lluita. extinció. L'extinció d'una raça, d'un deute. darreria. A la darreria de l'hivern. extremitud [...]
|
|
14.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]
|
1 v. tr.
ésser deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors.
quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part.
endarreriar-se, restar en retard en els pagaments.
ésser efecte
ésser atribuïble
gràcies a... Gràcies a la seva protecció.
2 Haver de fer quelcom per necessitat física o lògica, per obligació moral, per força de les circumstàncies.
haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares.
caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure.
ésser necessari
ésser just o ésser de justícia
ésser convenient
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana