1.
clapejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar claps (en alguna cosa). La neu clapejava la muntanya. [...]
|
2.
clapejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
clapejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr → clapar [...]
|
4.
clapar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clapejar. [...]
|
5.
motear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [pintar manchas] clapar, clapejar. [...]
|
6.
pintar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clarobscurs. matisar, pintar amb colors que harmonitzin, agradables a la vista. manejar el pinzell engalbar, pintar la pisa amb galba, abans de coure-la. marbraro marbrejar, pintar aigües imitant les de certs marbres. clapejar, pintar clapes o claps. tenyir. 2 (pintar-sepron.) repintar-se [...]
|
7.
tacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. deturpar, tacar, en sentit moral. entacar, íd. clapejar 2 (tacar-sepron.) untar-se, tacar-se amb greix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 → embrutar. macular llefardar, tacar de greix. fer una llàntia (o una solfa, o una medalla), íd. ensagnar o ensangonar, tacar amb sang. esborrallar, fer taques de tinta al paper escrivint. emmascarar (de carbó, esp. la cara) esquitxar. M'has esquitxat tot el vestit amb la pintura. També fig. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. deturpar, tacar, en sentit moral. entacar, íd. clapejar 2 (tacar-se pron.) untar-se, tacar-se amb greix. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |