Resultats de la cerca frase exacta: 21
|
1.
desanimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre l'ànim, el coratge, (a algú). Aquest primer fracàs els va desanimar. Perdre l'ànim, el coratge. No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anirem vencent. Perdre l'animació. Els carrers, en aquella hora, ja s'havien desanimat. [...]
|
|
2.
desanimar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
desanimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desanimar, descoratjar. El calor me desanima, la calor em desanima. v pron 2 [perder el ánimo] desanimar-se, descoratjar-se. 3 [perder la animación] desanimar-se. [...]
|
|
4.
desanimar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [descoratjar] desanimar. v pron 2 [descoratjar-se] desanimarse. 3 [perdre l'animació] desanimarse. [...]
|
|
5.
desanimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descoratjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
amilanar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asustar] acovardir, intimidar, acoquinar, apocar. 2 fig [desanimar] descoratjar, desanimar. v pron 3 acovardir-se, acoquinar-se. 4 fig descoratjar-se, desanimar-se. [...]
v tr 1 [asustar] acovardir, intimidar, acoquinar, apocar. 2 fig [desanimar] descoratjar, desanimar. v pron 3 acovardir-se, acoquinar-se. 4 fig descoratjar-se, desanimar-se. 
|
|
7.
desconhortar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desconsolar, desanimar, desalentar, abatir. v pron 2 desconsolarse, desanimarse, desalentarse. [...]
|
|
8.
descoratjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer perdre el coratge] descorazonar, desanimar, desalentar. v pron 2 descorazonarse, desanimarse, desalentarse. [...]
|
|
9.
desdelitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [treure el delit] desanimar, desalentar. v pron 2 [perdre el delit] desanimarse, desalentarse. [...]
|
|
10.
desesmar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer perdre l'esma] desanimar, desalentar, abatir. v pron 2 [perdre l'esma] desanimarse, desalentarse, abatirse. [...]
|
v tr
1 [asustar] acovardir, intimidar, acoquinar, apocar.
2 fig [desanimar] descoratjar, desanimar.
v pron
3 acovardir-se, acoquinar-se.
4 fig descoratjar-se, desanimar-se.