71.
provisió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'emportà un bon recapte de pa i embotits. farda, provisions de boca que hom porta amb si en un viatge, excursió, etc. fato, conjunt de coses comestibles. Un plat ple de fato. viàtic, provisió en espècies o en diners, que porta amb si el qui fa un viatge. queviures, provisions de boca. aprovisionament [...]
|
72.
satisfer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
manera de procedir no em convenç. agradar(->). Aquest raonament no m'agrada, no em satisfà. complaure. Infern és ple dels qui Amor complauen (Ausiàs March). servir. Esteu servit? --Gràcies, ja estic servit (forma de cortesia per a preguntar, o afirmar, si un hoste està satisfet [...]
|
73.
accident
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Allò que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortuït. accidència, esdeveniment accidental. incident, petit esdeveniment que sobrevé, esp. que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre. El viatge no ha estat gens monòton: ha estat ple d'incidents. entrecàs, esdeveniment [...]
|
74.
bell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ple de bellesa. bonic(->). Una criatura bonica. admirable magnífic superb o soberg, d'una bellesa que imposa. esplèndido esplendorós esplendent exquisit. Una poesia exquisida. aprimorat, es diu d'una cosa feta molt acuradament i, per això, bella. estupend meravellós fadador [...]
|
75.
gras
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. Que té molt greix. gord. Gallines grosses, capons gords, moltons de past (Eiximenis, citat per Alc.). sacsonut, esp. dit d'una criatura. ufanós, es diu esp. d'una dona jove (Alc.). ple. Una cara plena. boterut. Una dona boteruda. Dits boteruts. obès, molt gras. gotzo, íd. rabassut [...]
|
76.
llit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, areny ple de còdols. buc jaç areny, llit de riera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
77.
difícil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(tasca, treball, camí, etc.) rude(treball, temps, etc.) aspre(camí, pujada, etc.) entrebancós, ple d'entrebancs, de dificultats. Una empresa entrebancosa. travessós, íd. ímprobeo improbiós(treball, empresa) esgotador escrú, ardu, dur, aspre. ésser costeruda(una cosa), ésser difícil de fer. costar [...]
|
78.
dormir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bocaterrosa dormir a la serena (o a camp ras, o a cel oberto a ple aire), dormir al descobert. dormir sota cobert, dormir en una casa o, almenys, sota teulat. pernoctar (o passar la nit o fer nit). Anit vam pernoctar a Saragossa. jeureo jaure. On anirem a jeure aquesta nit? descansar [...]
1 dormitar o dormisquejar, dormir molt lleugerament, estar mig adormit. fer (o donar) un sobec, dormir una estoneta, generalment sense anar al llit. fer una becaina, íd. fer una rebeca, íd. fer una bona (o bella) dormida, dormir molt. dormir com un tronc, amb un son profund, fort. dormir com un soc (o com un mort, o com un peix, o com una pedra), íd. dormir com el guix, íd. dormir com les llebres, dormir amb un son molt lleuger. dormir prim, íd. dormir amb un ull obert, íd. pesar figues, endormiscar-se tot estant assegut. becar (→), íd. clapar. Me'n vaig a clapar. sestejar, fer la migdiada o sesta. amorriar (v. intr.) o amorriar-se o sestejar, fer migdiada, el bestiar, en un lloc ombrat. estar amb els angelets, dormir, en llenguatge infantil. fer nona (o nones, o nonetes o non-non), íd. dormir de sobines, dormir de panxa enlaire. dormir de costat dormir de bocaterrosa dormir a la serena (o a camp ras, o a cel obert o a ple aire), dormir al descobert. dormir sota cobert, dormir en una casa o, almenys, sota teulat. pernoctar (o passar la nit o fer nit). Anit vam pernoctar a Saragossa. jeure o jaure. On anirem a jeure aquesta nit? descansar. Descanseu de gust! Ant. Vetllar: passar la nit en blanc, sense dormir. 2 Anar a dormir: colgar-se, anar al llit per dormir. anar a donar menjar a les puces (fam. Alc.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
79.
vida
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'alguna cosa. reviviscència, acció de reviure. 2 vitalitat. Un drama ple de vitalitat. 3 Manera de viure, forma de vida. benviure( virtut). També materialment. malviure( vici). També materialment. sibaritisme, vida regalada. vidassa, íd. Quina vidassa tens! una vida de canonge, íd. tren, manera [...]
|
80.
alegre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que sent alegria. joiós. Estic joiós del meu fill. gaudiós(Alc.) content. A casa, quan el pare està content, està content tothom. gojós campal satisfet boig d'alegria(hiperb.) esborneiat d'alegria (o de goig) exultant ple de joia estar trempat com un orgue, estar de molt bon humor. radiant [...]
|