1 adv. [LC] Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès. 2 adv. [LC] No gens. —No et fa mal la ferida? —Gens, no me'n fa gens. 3 [LC] gens ni mica No gens. 4 [LC] gens per això loc. conj. Locució amb què s'introdueix una negació adversativa. 5 [LC] no gens Absolutament gens.
