desfaiçonar deturpar, desfigurar una cosa embrutant-la. En sentit fig., desfigurar la veritat, la història, les paraules d'algú. falsejar(la veritat, el sentit d'una paraula) estrafer, desfigurar la veu. Perquè no el coneguessin, estrafeia la veu. desencaixar-se(una persona), desfigurar-se-li [...]

desfigurar, embrutar, enlletgir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

deformar desfigurar capgirar falsejaro falsar contrafer alteraro adulterar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Alterar quelcom en la seva forma. desformar, fer perdre a una cosa afaiçonada la forma que hom li havia donat. És, per tant, de sentit més estret que deformar. desfigurar(->) guerxar deprimir, deformar produint un enfonsament en una superfície. El cop va deprimir els ossos del crani. [...]

deslluir. Aquella orquestra de musicastres va deslluir del tot la festa. desfavorir, perjudicar una cosa (vestit, pentinat, etc.), la bellesa d'una persona. deturpar desfigurar desgraciar, llevar la gràcia natural d'una persona o cosa. Amb aquelles aplicacions de vellut que va fer al vestit el va [...]

. transbordar, canviar persones o mercaderies d'un vehicle (esp. d'una nau) a un altre. alterar(->), canviar la naturalesa, l'aspecte o les propietats d'una cosa. desfigurar, canviar profundament l'exterior d'una cosa. invertir, canviar l'ordre dels elements d'una cosa. Invertir l'ordre dels factors. [...]