141.
de 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra d D. [...]
|
142.
de-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. des-. [...]
|
143.
Article davant de l'any: de o del 1999, de o del 2020?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'escriu una data sencera o bé s'esmenta un any, es pot posar l'article el entre la preposició de i la xifra de l'any o bé ometre'l. Per exemple:
Viu al Pallars des de 1994 o bé Viu al Pallars des del 1994
27 d'octubre de 2019 o bé 27 d'octubre del 2019
Cal tenir en compte que quan l'any [...]
|
144.
Apostrofació davant d'enumeracions
Font
Fitxes de l'Optimot
En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:
El teatre musical pot ser de:
? òpera
? sarsuela
? tragèdia
? opereta
No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules [...]
|
145.
dret de petició davant el Parlament Europeu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Dret que té el Parlament de Catalunya per a promoure una iniciativa amb relació a una matèria inclosa en l'àmbit de les competències de la Unió Europea. [...]
|
146.
de bocadents
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cara a terra. Jeure en terra de bocadents. [...]
|
147.
de bracet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'avantbraç de l'un repenjat en l'avantbraç de l'altre. Els nuvis anaven de bracet. [...]
|
148.
de copdescuit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'improvís. [...]
|
149.
de debò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò. [...]
de debò
loc. adv. [LC] Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò. |
150.
de facto
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fet i no de dret. El Govern dels revoltats, tothom el reconeixia de facto. Habitants de facto. [...]
|