Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6314/5Darrera versió: 16.05.2025

Títol

Segona persona de plural de l'imperatiu: respongueu o responeu

Resposta

Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no el té. Per exemple:

respon i responeu, però responguem, responguin
beu i beveu, però beguem, beguin

Malgrat que col·loquialment de vegades es fa servir la forma de segona persona del plural del present de subjuntiu com a imperatiu (respongueu, begueu), convé recordar que cal evitar aquesta forma en els registres formals. Ara bé, cal tenir present que en contextos negatius, sí que es recorre al present de subjuntiu per a usos de l'imperatiu. Per exemple:

Si us plau, no respongueu a la pregunta (però Si us plau, responeu a la pregunta).
No begueu aquesta aigua: no és potable (però Beveu aquesta aigua: és potable).

D'altra banda, cal no confondre aquests verbs amb altres, com ara poder o voler, que sí que tenen el so de g en totes les formes de l'imperatiu. Per exemple:

No vulgueu anar tan de pressa.
 
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1)  

Classificació

Categoria
Morfologia
Abreviacions