FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa. Permetre's, prendre la llibertat, de fer alguna cosa. El poeta no s'allerà mai la llicència del vers blanc. Allerem-nos d'estar contents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser estirat permanentment sense rompre's, s'aplica especialment als metalls. L'or és un metall dúctil. Que es deixa guiar fàcilment, que es plega fàcilment a la persuasió, a la instrucció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no arriba a assolir un desenvolupament normal, s'aplica a un vegetal o a un animal. Un arbre regruat. Que s'ha covat molt, s'aplica a un guisat. L'arròs està regruat. [...]