101.
glaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix glans. Roure 1. Alzina 1. Lloc per a tenir-hi les glans. [...]
glaner -a
|
102.
pelagrí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primer suro que dona l'alzina surera quan no ha estat mai pelada. [...]
|
103.
esponerós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ufanós . Una alzina esponerosa. Una cabellera esponerosa. Som hereus d'un passat esponerós. [...]
|
104.
peladís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot pelar. La part peladissa de la soca d'una alzina surera. [...]
|
105.
gla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d'una cúpula en forma de didal. gla boixada Gla corcada, que no serveix per a la sembra. gla de mar Bàlan. [...]
|
106.
escorpit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'escorça d'una alzina surera compresa entre el suro i la fusta. [...]
|
107.
centenari 2 -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cent anys d'existència. Un vell centenari. Una alzina centenària. Un monument tres vegades centenari. [...]
|
108.
surera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les fagàcies, semblant a l'alzina, però de capçada no tan densa i d'escorça molt gruixuda, el suro, que fa boscos, quasi sempre força clars, en llocs secs i assolellats de les terres mediterrànies occidentals, sobre terrenys [...]
|
109.
borra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alguns arbres com l'àlber o l'alzina, d'aspecte pilós. Borró 3. [...]
|
110.
ajaçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar al jaç. Ajeure's en un jaç, com en un jaç. Ens vàrem ajaçar damunt l'herba a l'ombra d'una alzina. [...]
|