121.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
que, amb sentit impersonal, que equival a les expressions més generals sembla que, es diu que, diuen que o es veu que. Per exemple:
Sembla ser que l'economia remuntarà durant l'estiu.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.6.3b)
[...]
|
122.
Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font
Fitxes de l'Optimot
comparativa:
En Ferran té un caràcter distint que el seu pare.
En aquests casos, a més, és obligatori l'ús de la conjunció que en lloc de la preposició de si el contrast s'estableix entre sintagmes preposicionals o adverbis:
El ritme de vida a l'estiu és diferent que a l'hivern.
Amb nosaltres es comporta d [...]
|
123.
becplaner
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Ocell de la família dels tresquiornítids, de 86 centímetres d'alçada i plomatge completament blanc a l'estiu. [...]
|
124.
Preposició en expressions de lloc: a o en?
Font
Fitxes de l'Optimot
3. Davant d'un topònim o nom propi de lloc es fa servir la preposició a. Cal tenir en compte, però, que si el topònim s'usa amb complement, aleshores pot dur tant a com en. Per exemple:
Aquest estiu anirem als Estats Units.
La història transcorre a la Barcelona medieval (o ...en la Barcelona [...]
|
125.
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font
Fitxes de l'Optimot
]).
En els parlars que fa reducció a vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si l'altra vocal és i o u, també es pot formar un diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Vocal àtona seguida de vocal tònica:
Si la primera [...]
|
126.
remolí de pols
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d'alçada, poc diàmetre i eix quasi vertical, propi de dies càlids d'estiu, afavorit per un escalfament localitzat del terreny, que avança en aire clar i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca o del moviment de [...]
|
127.
halibut del Pacífic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de cos aplanat llarg i carnós, amb la cara ocular fosca i tacada i la cara cega blanca, que viu al nord del Pacífic, generalment a grans profunditats durant l'hivern i en aigües costaneres poc fondes a l'estiu. [...]
|
128.
escaldot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [gotellada d'estiu] nube de verano f. [...]
|
129.
estivar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Passar l'estiu, certs animals, en estat de letargia. [...]
|
130.
verano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [estío] estiu. Vacaciones de verano, vacances d'estiu. [...]
|